A la recerca de la caché de foc (aka: Apreta-li els cargols a aquest Firefox)

Bon dia una altra vegada. Un altre dia, un altre problema, una altra solució.

Algú recorda que fa temps (versions 15 a 18 si la memòria no m’enganya del Firefox) aquest va ser molt criticat pel seu consum monstruós de memòria? Sempre en creixement tot i que no el fessim treballar; només per estar activat.

Molt bé; això havia desaparegut però, des de fa un temps, s’havia reactivat amb les molestes conseqüències d’haver d’anar tancant i obrint quan la feina es feia llarga. Així, ens hem dedicat a la Cacera de la Guilla i l’hem enxampada. Ara us podem oferir la solució.

Vam detectar que el problema era molt greu quan hi havia una sèrie de pestanyes obertes permanent, però variaba sensiblement en funció de les pàgines obertes: Les pàgines dinàmiques carregaven molt més que no les estàtiques.

Això ens va donar la pista. Si recordeu, haviem parlat abans de les adaptacions de la cache. en aquest cas, ens interesa aquesta entrada.

Recollim només el concepte browser.cache.disk.enable i ho barregem amb la idea de la càrrega de cachè al 50% (per defecte va tot a memòria per accelerar). És el comandament:

vm.vfs_cache_pressure=50

Que s’afegeix a /etc/sysctl.conf (i es fixa a sysctl -p).

I sí aquesta caché del navegador s’estava carregant contra la memòria, segons gestiona aquest paràmetre per defecte? Ens vam saltar proves, no ho negarem. Directament vàrem anular la cachè de Firefox i… Premi! La càrrega de memòria era estable en funció de les pestanyes activades.

Un problema, una altra solució. Tot seguit us expliquem el procès.

Següent, si us plau?

PROCÈS DE MILLORA DEL FIREFOX PER EVITAR LA SOBRECÀRREGA DE MEMÒRIA.

Recordem el procès:

  • A la barra de navegació escribim about:config.
  • Firefox en avisa que entrem a zona perillosa i sota la nostra responsabilitat. Que sí, que vale, que de acuerdo.

Captura de pantalla de 2015-02-18 20:36:54

  • Al camp de navegació escribim cache. Ens apareixerà això:

Captura de pantalla de 2015-02-18 20:37:52

  • Marquem dues vegades el camp anomenat browser.cache.disk.enable. (cinquena línea) perque passi de true a false. Ens quedarà així:

Captura de pantalla de 2015-02-18 20:38:16

  • Tanquem la pestanya i sortim del camp de mines. Arreglat. A partir d’aquest moment el consum de memòria és estable.

Fins després.

Publicat dins de Firefox., Mozilla., Navegadors, Neteja de caché, Nivell fàcil., Refinaments per a memòria petita | Deixa un comentari

Pim, pam, pum… Promethean i els nous kernels fan bum!

Benvinguts una altra vegada a aquest circ de tres pistes anomenat “Linkat a la Trinxera” on el seu segur servidor es deixa tirar tartes de nata a la cara! (I així no veuen què faig amb els seus peus Jejejjejejejejeje).

Després d’haver confiat cegament en Promethean, pissarres digitals que ens havien salvat dels instal·ladors tancats d’Interwrite (sí, a Línux també hi ha software sense el codi font i no penso ara posar-me a discutir sobre el Software Lliure, el codi font i altres coses, deixem-ho per un altre dia) hem trobat la primera pega greu (la dels 64 bits, ja fa temps, era un detall menor). El plantejament de la situació és aquest:

Sempre fem els possibles per fer funcionar la maquinària amb el kernel més avançat possible per aprofitar-les al màxim. En aquest cas, i per deixar-ho clar, treballem amb tres nuclis:

Kernel 3.12: bàsic de Ubuntu 14.04.

Kernel 3.16: Ubuntu 14.10. Disponible a la 14.04 tot activant el repositori trusty-proposed.

Kernel 3.17.pf: Compilat pels amics d’Ubuntu León (aquí y aquí). Una meravella de rendiment que, amb quatre ajustos fa volar fins i tot els teòricaments abandonats i morts Pentium IV amb un modest 1’5 GB de RAM. Les gràfiques fan el que poden, però quant a la resta… bé, la Vella Guàrdia torna a l’assalt des dels magatzems on els volien condemnar a mort entre la pols. Algú ha pensat en una sala amb deu ordinadors a plena potència per la espantosa, inassumible i descontrolada quantitat de vuit-cents euros?

Els clients normals, sense gestió de pissarra, van fantàsticament, però a les pissarres digitals ens apareix un greu problema. Misteriosament, sense motiu aparent, un dia els llapis deixen de funcionar.

Ja sabíem que els repositoris de Promethean van una distribució LTS per darrera (el precise va aparèixer quan es va obrir trusty, i fins llavors funcionàvem amb lucid), però fins ara havia funcionat. Ara no.

Una delimitació del problema portava a veure mitja llum al final del túnel. La placa de comunicació era reconeguda, es podia treballar amb la pissarra… amb el mouse. Heu provat mai d’escriure a una pissarra digital (o a una pantalla) amb el mouse? És moooooolt divertit. Per tant, només fallava la comunicació amb el llapis.

Proves, més proves, més proves,… esperar que Promethean actualitzés repositoris -ara, com abans, no tenen cap pressa-. Instal·lar el driver de la versió trusty que no es troba als repositoris de Promethean sinò a la wiki de la Linkat (aquí a 32 bits i aquí a 64bits). Res.

Finalment i com una bogeria més en una màquina que calia reinstal·lar… I si trèiem tots els nuclis menys el bàsic?

BANG! Premi. totes les crides al mòdul són correctes i la pissarra i el llapis funcionen perfectament. Tot i això, afegim un nova comprovació: Ara, ja en servei, tornem a pujar nucli (amb qualsevol dels dos)… I tornem a la situació inicial de malfuncionament.

Per tant, queda molt clar. Als clients ordinaris podem apurar la tecnologia fins al màxim, però als clients de pissarra, per ara, estem limitats als nuclis originals 3.12 -que ja funcionen prou bé, en realitat-.

També tenim l’opció b, es clar. Baixar les fonts i compilar; però això es una altra història i serà explicada en una altra ocasió.

Vale.

Publicat dins de Hardware, Pissarres Promethean | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Coses que no expliquen els manuals…

… o, si més no, els manuals que he pogut consultar. Possiblement algú dirà que són de sentit comú (el menys comú dels sentits) però la comprobació física no deixa de sobtar.

Escenari: Una sala amb quatre clients d’ús intensiu, només dues connexions a la xarxa i una impresora de xarxa que no para de treballar en tot el dia. Com que hi ha espai es proposa afegir una segona impresora per repartir la feina i això es complementa amb aprofitar les dues connexions. A la pràctica queden dos grups de treball amb una impresora i dos clients connectats a un switch independent.

En teoria la distribució és equilibrada i no hauria de donar problemes i sí que milloraba respecte a l’anterior, però ràpidament es van generar aturades dels clients i bloqueigs d’impressora poc explicables.

Finalment, optem per deixar una única impressora amb una de les línees per a ella sola, treure l’altra impressora i connectar un cinqué client, tots cinc al mateix switch i fent servir l’altra línea.

Sorprenent! Els bloquejos d’impresora prácticament desapareixen (enviar documents en Letter a una impressora configurada en DIN-A4 no és una bona idea habitualment) i les aturades temporals i inexplicables dels clients també es redueixen substancialment i es poden atribuïr majoritàriament a problemes de proxy (vd. aquesta entrada).

En resum, la intuició sembla veu confirmada: La convivència en un switch petit d’impressores i clients sembla ser problemàtica i és millor que entre ells corri l’aire i deixar-li una línea exclusiva a la nostra temperamental impressora.  Si això passa amb una simple impressora, no vull imaginar què passaria amb un scanner de xarxa.

I si algun dia puc donar dades tècniques sobre el problema, ampliaré aquesta entrada. Fins després.

 

Publicat dins de Bloqueig., Hardware, impressores, Nivell fàcil., Switchs | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Qui té por al Compiz ferotge, Compiz ferotge, Compiz ferotge?

… Les nostres proxys de sistema!!!

Presentem el cas: En el cas que tota la navegació del centre passa per una proxy pròpia, és intel·ligent activar-la com a proxy de sistema (Veure aquesta entrada) de forma que la màquina no perdi el temps cercant una porta de sortida.

D’entrada, tots els clients estan configurats per funcionar amb Gnome-Metacity per evitar la sobrecàrrega de les targetes gràfiques, però com que disposem dels efectes del compiz i hi ha gent que no pot viure sense aquests efectes en pantalla… canvien l’opció d’entrada…

I la proxy de sistema desapareix! I la proxy del Firefox desapareix! I la màquina no navega bé!

Ara que està detectat, ho podem solventar ràpidament… pero encara estem buscan una solució millor (Eliminar el Compiz?). Informarem quan ho tindrem, clar.

Publicat dins de Compiz, Metacity, Proxy | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Configurar proxy del sistema

Moltes vegades el nostre sistema va molt lent, no respón correctament o el navegador no carrega algunes pàgines, el problema es per que el sistema va recorrent totes les adreces Ips i passa el temps limit de connexió, per això us explicarem com canviar la proxy per el nostre compte.

En primer lloc anem a Paràmetres del sistema, ho podem fer des de el botó d’apagar i clickem la primera opció, o una altra manera es des de Aplicacions – Eines del Sistema – Paràmetres del sistema.

Ara anem a l’icona xarxa en la secció de Maquinari, sel·leccionem Servidor intermediari de xarxa i posem el métode d’entrada manual. Per últim en el cas que estiguem utilitzant una proxy la posem a totes les entrades amb el port corresponent, i fem click al botó Aplica a tot el sistema.

Publicat dins de Network manager., Nivell fàcil. | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

Teclats fantasma…

Bon dia. Passo a explicar un problema curiós i que poques vegades trobareu, tot i ser molt emprenyador. Els teclats fantasmes.

Posem per cas que ens ha arribat a les mans un portàtil -no crec pas que el cas es doni a cap màquina que porti el teclat extern-. El sistema operatiu que porti tant ens fa i el contingut del disc dur també. La comprovem i funciona. Perfecte.

Entrem amb la nostra distribució live i… el teclat no funciona! Ens ignora. El pad funciona, un ratolí extern funciona però per més proves que fem, el teclat no respon.

En fase emprenyament tornem a reiniciar des del disc dur… tot funciona.

Ja som a DefCon3 i les nostres orelles treuen fum. Entrem per la live i res. Entrem un teclat extern i funciona.

Ens arrisquem a fer la instal·lació i… El teclat continua sense funcionar! Com que tenim d’entrada diverses opcions al GRUB, veiem que aquí el teclat sí que respon. I ara què?

Per una qüestió d’arquitectura física i de firmware  de la màquina, alguns tipus de teclat no són reconeguts directament pel sistema. La sol·lució és passar una sèrie de paràmetres directes al kernel (en el grub). Primer els hem d’entrar a la Live d’instal·lació per no dependre d’un teclat extern. Després, a la primera arrencada, hem d’entrar aquests paràmetres al GRUB per poder tenir accès i poder fixar-los permantentment. Un cop fet això se’ns ha acabat el problema.

Els paràmetres (després del quiet i l’splash) són:

i8042.nopnp=1 i8042.dumbkbd=1

La documentació dels paràmetres possibles del kernel la tenim aquí. En el nostre cas volen dir:

i8042.nopnp=1 : Don’t use ACPIPnP / PnPBIOS to discover KBD/AUX controllers
i8042.dumbkbd=1 : Pretend that controller can only read data from keyboard and cannot control its state (Don’t attempt to blink the leds).

Els podem integrar des del Grub Customizer, un gestor gràfic del GRUB molt fàcil d’instal·lar:

sudo add-apt-repository ppa:danielrichter2007/grub-customizer
sudo apt-get update
sudo apt-get install grub-customizer

O tot modificant el fitxer /etc/default/grub i modificant la línea de:

GRUB_CMDLINE_LINUX_DEFAULT="quiet splash"

a

GRUB_CMDLINE_LINUX_DEFAULT="quiet splash i8042.nopnp=1 i8042.dumbkbd=1"

Després:

sudo update-grub2

I tot arreglat.

Fins després.

Publicat dins de Hardware, Linkat 12.04, Nivell fàcil., Paràmetres del GRUB, PPA's, Teclat fantasma | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Assegurem la caixa d’eines incorporada a les màquines.

A les màquines del centre -majoritàriament- hi ha incorporada una potentíssima caixa d’eines que ens estalvía feina quan els sistemes de fitxers o les particions fan tonteries; una eina que fem servir habitualment en altres circumstàncies però que ens obliga a portar a sobre CDs o USBs que acostumen a fallar en el pitjor moment possible: El Parted Magic.

La idea per simplificar això era -és- relativament simple tot i que hi hem afegit algunes coses de la nostra pròpia collita, per variar. Com sempre, l’objectiu ha estat que una aparent complicació més gran en la creació de la maqueta reverteixi en una facilitat de manteniment posterior i un augment de la resistència en el temps de vida del sistema. Com ho fem?

A l’espera de l’entrada promesa sobre l’estructura de les particions, us avanço que la primera partició del disc és la swap, i la segona una petita partició de 512 MB que no es munta excepte des del root o a l’arrencada. En aquesta petita partició copiem (des de fora o des del root) el fitxer ISO de la nostra caixa d’eines (o la ISO que ens interesi; en el nostre cas, pmagic_2013_02_28.iso); és indiferent si ho fem abans o després de la instal·lació de la resta del sistema, però en qualsevol cas aquesta partició no ha de ser activable per un usuari normal de la màquina i els caps de lectura del disc dur han d’ignorar la seva existència tret que sigui reclamada expressament.

Després, assumim que ja tenim el sistema instal·lat i el Grub2 ens gestiona els nuclis. Ens trobem amb que ni a la instal·lació ni a les actualitzacions dels nuclis ens detecta la ISO i no ens deixa arrencar… molt bé. Si el sistema no es comporta per les bones ho farem per les dolentes. A consola!

Benvinguts al món de la consola, negre sobre blanc, sense efectes, podreu sobreviure-hi? Deiem la broma per una altra estona i llistem els passos.

1.- Accedim com a usuari privilegiat. Si és amb l’administrador de la màquina d’aquesta manera:

sudo nano /etc/grub.d/40_custom

Si és com a root, sense el sudo:

nano /etc/grub.d/40_custom

2.- Ens trobem amb un script sense contingut executable. No passa res. Al final i sense por afegim:

menuitem "Parted Magic ISO"{
loopback loop (hd0,msdos2)/pmagic_2013_02_28.iso
linux (loop)/pmagic/bzImage iso_filename=/pmagic_2013_02_28.iso boot=live
initrd (loop)/pmagic/initrd.img
}

3.- CTRL+X i confirmem la modificació del fitxer.

4.- Actualitzem el grub (amb o sense sudo) update-grub2. Amb el nou reinici ens trobarem l’entrada al sistema que hem preparat.

Passem a explicar què passa, línea per línea:

menuitem “Parted Magic ISO”{: Inici i etiqueta de la nova entrada que tindrem al GRUB. Entre les cometes el que ens doni la gana i tanquem la linea amb { obligatòriament. És intel·ligent quan tenim components que han de ser oberts o tancats (parèntesis, claudàtors i  parèntesis quadrats principalment) i no sabem fins a quin punt de complexitat podem arribar, és millor tancar-los en el moment en el qual els obrim. A partir de certs nivells d’indentació ens podem tornar bojos per recordar tots els que hem de tancar perquè funcioni. Si seguiu aquest consell, premeu ENTER i el tanqueu a la següent línea. }

loopback loop (hd0,msdos2)/pmagic_2013_02_28.iso. Fem un espai de memòria virtual i muntem la partició. Indiquem la partició segons el següent esquema: El disc dur comença a comptar des de 0, les particions comencen a comptar des de 1. És important per poder trobar el sistema de fitxers que volem muntar.  Tot seguit li indiquem quina és la ISO que volem activar amb la seva ruta dins la seva partició independent.
linux (loop)/pmagic/bzImage iso_filename=/pmagic_2013_02_28.iso boot=live. Com que ja tenim la partició activada i la ISO muntada, podem accedir als seus fitxers i carregar la imatge per executar-la. És aquí on hauríem d’entrar els parámetres que ens fossin necessaris (tot allò escrit després de /bzImage) si la nostra màquina té alguna especificitat de la qual hem d’informar al kernel. En principi, amb aquests dos paràmetres tirem de sobres.
initrd (loop)/pmagic/initrd.img. Com ja hem dit abans, llencem la distribució… i a còrrer.

A partir d’aquest moment tenim un petit espai reservat amb una distribució en mode ISO -no conec ni virus ni rootkits que ataquin les ISO… no dic pas que no existeixin- aillada de la resta del sistema i que funcionarà sense problemes excepte en el malaurat cas que el disc dur falli; en aquest cas ja sabeu què cal fer: tornavís i paciència. En qualsevol altre cas i si tenim una imatge de la nostra màquina dintre d’ella mateixa podrem restaurar-la al seu punt inicial sense necessitat de discs externs, CDs o altres dispositius.

Esperem que us pugui ser útil… fins i tot per a les vostres màquines personals. Fins després.

Publicat dins de Caixa d'eines, ISO, ISO en GRUB2, Parted Magic, Particions petites | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari