… l’ultraportàtil Toshiba NB 500!
Aquest company de camí de ja tres anys havia resultat poc fiable en comparació amb els anteriors: El Toshiba NB-250:
I el venerable i limitat -pero dur com una pedra- Toshiba NB-200:
Les tres fotografies han estat escollides amb intenció, ja ho veuran. Aparentment no hi havia explicació per a la gran quantitat d’avaries de disc dur registrades al model 500 -fins al punt que Toshiba va treure aquesta peça de la garantia unilateralment-. Ha pasat de vegades que sèries senceres de discs durs han sortit defectuosos de fàbrica, però ben poques.
Com podem comprovar visualment, el 500 està més ben preparat per treballar durant més temps. La inclinació del teclat facilita la feina dels dits… però… mirem-nos la següent imatge.
Al centre, just sota la pantalla s’aprecia el botó d’arrencada. el mateix a la mateixa posició per als tres models amb la única variació d’un led en el 200 i negre total en els altres. Ara fem un exercici d’imaginació. Tenim les tres fotografies anteriors. Imaginem què passa quan arrenquem les tres màquines. Per afegir més detall a la simulació mental, la màquina pesa aproximadament 1’32 Kg segons les seves especificacions. Afegeixin personetes de 12 anys delerosos de trastejar amb el seu ordinador.
Ja s’ho han imaginat? Efectivament: el 200 i el 250 es poden desplaçar una mica si no anem amb compte però en pla; el 500 s’encabrita per la part del Touchpad nou de cada deu vegades.
Ara passem a un altre tema -sí, estic gaudint amb aquesta entrada i el verí em degota des dels dos ullals-. Els discs durs són peces mecànicament molt sensibles; penseu que poden estar girant al altíssimes velocitats i una vibració fora de lloc por engegar en orris tot el que tenim dintre. Per això van fixats habitualment amb quatre cargols cadascun d’ells (a més de molts altres mecanismes de seguretat).
Existeix una alternativa que fa servir Hewlett-Packard per definició. Unes guies a les caixes on passen uns cargols específics de forma que queden clavats en una posició i no es mouen… a les torres. A les torres Hewlett-Packard, que pesen cuatre o cinc vegades el mateix que una torre d’altre fabricant amb el mateix volum cosa que les fa molt estables i poc sensibles a les vibracions.
Als portàtils sempre m’he trobat també unes gàbies de dissipació de calor -sí, tenen moviment i un motor i també s’escalfen- i d’amortidor de vibracions on el disc acostuma a estar fixat per quatre cargols, les quals claven el disc dur en el seu espai. Aquesta gabia acostuma a estar cargolada també perque sembla evident que un portàtil, per bó que sigui, és extremadament susceptible a patir vibracions. Heus aquí un exemple de gàbia d’un 250 des de diversos punts de vista.
Una bastida rígida, forats, cargols de fixació, pestanyes d’immobilització… no està gens malament, oi?
I ara… vull presentar-los una altra cosa.
Sí, ho estan imaginant bé i no, la imatge no està manipulada. Una d’elles és amb el disc dur encara dintre i l’altre la gabia… del Toshiba NB-500. Reitero que la imatge no està manipulada. NO SEMBLA PAPER D’ALUMINI. ÉS PAPER D’ALUMINI GRUIXUT.
Com que, evidentment, no pot fer força, s’ha optat pel sistema de fixació de Hewlett-Packard… dintre de guies a la carcassa de plàstic.
I, per acabar-ho d’adobar, endevinen la posició del disc?… Sííííííí. Bravissimo. En aquesta part que s’encabrita nou de cada deu vegades en el moment que la màquina arrenca, quan tots els sistemes van al màxim en autocomprovació i el disc dur roda a tota velocitat.
I ara. algú té l’estomac de dir-me que això no és un intent de rascar cèntims en el marge de benefici de la màquina? Perque no em crec que un enginyer de primer any sigui capaç de fer això. Quants milers d’aquestes màquines es van col·locar només als instituts? Quants discs durs s’han hagut de pagar perque “L’avaria té el seu origen en un mal ús del client”? Quin gerent s’ha penjat una medalla per aquesta enganyifa? Encara més, ara hauria d’analitzar físicament tots els prototipus que poden oferir -inclòs un desmontatge complet- per evitar problemes semblants?
Vagi-se’n a enganyar i explotar uns altres, si els plau!
Linkat a la trinxera 