Assegurem la caixa d’eines incorporada a les màquines.

A les màquines del centre -majoritàriament- hi ha incorporada una potentíssima caixa d’eines que ens estalvía feina quan els sistemes de fitxers o les particions fan tonteries; una eina que fem servir habitualment en altres circumstàncies però que ens obliga a portar a sobre CDs o USBs que acostumen a fallar en el pitjor moment possible: El Parted Magic.

La idea per simplificar això era -és- relativament simple tot i que hi hem afegit algunes coses de la nostra pròpia collita, per variar. Com sempre, l’objectiu ha estat que una aparent complicació més gran en la creació de la maqueta reverteixi en una facilitat de manteniment posterior i un augment de la resistència en el temps de vida del sistema. Com ho fem?

A l’espera de l’entrada promesa sobre l’estructura de les particions, us avanço que la primera partició del disc és la swap, i la segona una petita partició de 512 MB que no es munta excepte des del root o a l’arrencada. En aquesta petita partició copiem (des de fora o des del root) el fitxer ISO de la nostra caixa d’eines (o la ISO que ens interesi; en el nostre cas, pmagic_2013_02_28.iso); és indiferent si ho fem abans o després de la instal·lació de la resta del sistema, però en qualsevol cas aquesta partició no ha de ser activable per un usuari normal de la màquina i els caps de lectura del disc dur han d’ignorar la seva existència tret que sigui reclamada expressament.

Després, assumim que ja tenim el sistema instal·lat i el Grub2 ens gestiona els nuclis. Ens trobem amb que ni a la instal·lació ni a les actualitzacions dels nuclis ens detecta la ISO i no ens deixa arrencar… molt bé. Si el sistema no es comporta per les bones ho farem per les dolentes. A consola!

Benvinguts al món de la consola, negre sobre blanc, sense efectes, podreu sobreviure-hi? Deiem la broma per una altra estona i llistem els passos.

1.- Accedim com a usuari privilegiat. Si és amb l’administrador de la màquina d’aquesta manera:

sudo nano /etc/grub.d/40_custom

Si és com a root, sense el sudo:

nano /etc/grub.d/40_custom

2.- Ens trobem amb un script sense contingut executable. No passa res. Al final i sense por afegim:

menuitem "Parted Magic ISO"{
loopback loop (hd0,msdos2)/pmagic_2013_02_28.iso
linux (loop)/pmagic/bzImage iso_filename=/pmagic_2013_02_28.iso boot=live
initrd (loop)/pmagic/initrd.img
}

3.- CTRL+X i confirmem la modificació del fitxer.

4.- Actualitzem el grub (amb o sense sudo) update-grub2. Amb el nou reinici ens trobarem l’entrada al sistema que hem preparat.

Passem a explicar què passa, línea per línea:

menuitem “Parted Magic ISO”{: Inici i etiqueta de la nova entrada que tindrem al GRUB. Entre les cometes el que ens doni la gana i tanquem la linea amb { obligatòriament. És intel·ligent quan tenim components que han de ser oberts o tancats (parèntesis, claudàtors i  parèntesis quadrats principalment) i no sabem fins a quin punt de complexitat podem arribar, és millor tancar-los en el moment en el qual els obrim. A partir de certs nivells d’indentació ens podem tornar bojos per recordar tots els que hem de tancar perquè funcioni. Si seguiu aquest consell, premeu ENTER i el tanqueu a la següent línea. }

loopback loop (hd0,msdos2)/pmagic_2013_02_28.iso. Fem un espai de memòria virtual i muntem la partició. Indiquem la partició segons el següent esquema: El disc dur comença a comptar des de 0, les particions comencen a comptar des de 1. És important per poder trobar el sistema de fitxers que volem muntar.  Tot seguit li indiquem quina és la ISO que volem activar amb la seva ruta dins la seva partició independent.
linux (loop)/pmagic/bzImage iso_filename=/pmagic_2013_02_28.iso boot=live. Com que ja tenim la partició activada i la ISO muntada, podem accedir als seus fitxers i carregar la imatge per executar-la. És aquí on hauríem d’entrar els parámetres que ens fossin necessaris (tot allò escrit després de /bzImage) si la nostra màquina té alguna especificitat de la qual hem d’informar al kernel. En principi, amb aquests dos paràmetres tirem de sobres.
initrd (loop)/pmagic/initrd.img. Com ja hem dit abans, llencem la distribució… i a còrrer.

A partir d’aquest moment tenim un petit espai reservat amb una distribució en mode ISO -no conec ni virus ni rootkits que ataquin les ISO… no dic pas que no existeixin- aillada de la resta del sistema i que funcionarà sense problemes excepte en el malaurat cas que el disc dur falli; en aquest cas ja sabeu què cal fer: tornavís i paciència. En qualsevol altre cas i si tenim una imatge de la nostra màquina dintre d’ella mateixa podrem restaurar-la al seu punt inicial sense necessitat de discs externs, CDs o altres dispositius.

Esperem que us pugui ser útil… fins i tot per a les vostres màquines personals. Fins després.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Caixa d'eines, ISO, ISO en GRUB2, Parted Magic, Particions petites i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s