Els presento el nostre amic…

… l’ultraportàtil Toshiba NB 500!

Aquest company de camí de ja tres anys havia resultat poc fiable en comparació amb els anteriors: El Toshiba NB-250:

I el venerable i limitat -pero dur com una pedra- Toshiba NB-200:

Les tres fotografies han estat escollides amb intenció, ja ho veuran. Aparentment no hi havia explicació per a la gran quantitat d’avaries de disc dur registrades al model 500 -fins al punt que Toshiba va treure aquesta peça de la garantia unilateralment-. Ha pasat de vegades que sèries senceres de discs durs han sortit defectuosos de fàbrica, però ben poques.

Com podem comprovar visualment, el 500  està més ben preparat per treballar durant més temps. La inclinació del teclat facilita la feina dels dits… però… mirem-nos la següent imatge.

Toshiba-NB500

Al centre, just sota la pantalla s’aprecia el botó d’arrencada. el mateix a la mateixa posició per als tres models amb la única variació d’un led en el 200 i negre total en els altres. Ara fem un exercici d’imaginació. Tenim les tres fotografies anteriors. Imaginem què passa quan arrenquem les tres màquines. Per afegir més detall a la simulació mental, la màquina pesa aproximadament 1’32 Kg segons les seves especificacions. Afegeixin personetes de 12 anys delerosos de trastejar amb el seu ordinador.

Ja s’ho han imaginat? Efectivament: el 200 i el 250 es poden desplaçar una mica si no anem amb compte però en pla; el 500 s’encabrita per la part del Touchpad nou de cada deu vegades.

Ara passem a un altre tema -sí, estic gaudint amb aquesta entrada i el verí em degota des dels dos ullals-. Els discs durs són peces mecànicament molt sensibles; penseu que poden estar girant al altíssimes velocitats i una vibració fora de lloc por engegar en orris tot el que tenim dintre. Per això van fixats habitualment amb quatre cargols cadascun d’ells (a més de molts altres mecanismes de seguretat).

Existeix una alternativa que fa servir Hewlett-Packard per definició. Unes guies a les caixes on passen uns cargols específics de forma que queden clavats en una posició i no es mouen… a les torres. A les torres Hewlett-Packard, que pesen cuatre o cinc vegades el mateix que una torre d’altre fabricant amb el mateix volum cosa que les fa molt estables i poc sensibles a les vibracions.

Als portàtils sempre m’he trobat també unes gàbies de dissipació de calor -sí, tenen moviment i un motor i també s’escalfen- i d’amortidor de vibracions on el disc acostuma a estar fixat per quatre cargols, les quals claven el disc dur en el seu espai. Aquesta gabia acostuma a estar cargolada també perque sembla evident que un portàtil, per bó que sigui, és extremadament susceptible a patir vibracions. Heus aquí un exemple de gàbia d’un 250 des de diversos punts de vista.

25112013(008)25112013(010)

Una bastida rígida, forats, cargols de fixació, pestanyes d’immobilització… no està gens malament, oi?

I ara… vull presentar-los una altra cosa.

25112013(006)25112013(007)

Sí, ho estan imaginant bé i no, la imatge no està manipulada. Una d’elles és amb el disc dur encara dintre i l’altre la gabia… del Toshiba NB-500. Reitero que la imatge no està manipulada. NO SEMBLA PAPER D’ALUMINI. ÉS PAPER D’ALUMINI GRUIXUT.

Com que, evidentment, no pot fer força, s’ha optat pel sistema de fixació de Hewlett-Packard… dintre de guies a la carcassa de plàstic.

I, per acabar-ho d’adobar, endevinen la posició del disc?… Sííííííí. Bravissimo. En aquesta part que s’encabrita nou de cada deu vegades en el moment que la màquina arrenca, quan tots els sistemes van al màxim en autocomprovació i el disc dur roda a tota velocitat.

I ara. algú té l’estomac de dir-me que això no és un intent de rascar cèntims en el marge de benefici de la màquina? Perque no em crec que un enginyer de primer any sigui capaç de fer això. Quants milers d’aquestes màquines es van col·locar només als instituts? Quants discs durs s’han hagut de pagar perque “L’avaria té el seu origen en un mal ús del client”? Quin gerent s’ha penjat una medalla per aquesta enganyifa? Encara més, ara hauria d’analitzar físicament tots els prototipus que poden oferir -inclòs un desmontatge complet- per evitar problemes semblants?

Vagi-se’n a enganyar i explotar uns altres, si els plau!

Anuncis
Publicat dins de Ens prenen per idiotes?, Ensenyament., Hardware, Informació., Maquinari., Notícies, Toshiba NB 200, Toshiba NB 250., Toshiba NB 500 | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Novetats i curiositats.

Bon dia.

Aquesta setmana passada (segona setmana de Novembre) ens hem trobat amb una curiosa novetat a la Linkat: Ubuntu ha incorporat als repositoris el nucli 3.11.0.13; el de la versió 13.10.

Fins ara podiem tirar -sense compilacions, només amb instal·lació ordinaria- fins al 3.8.0.33. Des de la nostra experiència gairebé tots els nuclis han funcionat bé… excepte el 3.8.0.30. Si teniu aquest instal·lat i teniu problemes us recomanaria que us quedessiu al 29 o avancessiu; a nosaltres ens ha donat molts problemes.

Aquesta darrera incorporació és efectiva i funciona fluïdament. Com totes les proves les he fetes en màquines petites i limitades (un Toshiba-NB 200 i un IBM Thinkpad T43 amb processador Pentium M de 2 GHz i 1’5 GB de memòria) i corre fluidament i sense problemes. Caldrà provar més maquinari i la integració amb LDAP però com a màquines autònomes, cap problema.

A més, tenim un avantatge: A més de l’imatge bàsica (linux-generic-lts-saucy) disposem d’una variant (linux-generic-lts-saucy-eol-upgrade). La primera, segons la documentació, es tancarà amb la 13.10 però la segona hauria de seguir amb la 14.04 i, si les coses evolucionen com sembla, la 14.04 serà la nova LTS i la base per al nova Linkat… en algun moment del temps.

Per tant, podrem tenir les màquines actualitzades i preveure els potencials problemes del nostre hardware amb la nova versió del sistema; un avantatge per a la Coordinació Informàtica del centre.

D’altra banda, a partir del nucli 3.0.8.31 us haureu trobat que tot el software afegit de la Linkat apareix com “eliminable automàticament“. Aneu amb compte amb l’automatització d’aquesta tasca perque és literalment cert. No es tracta de que faci una actualització sinò que, encara que continua funcionant sense problemes, el sistema el considera eliminable. Si, per error, ho heu fet, pregueu per no haver fet l’esborrat complet i des de l’opció “configuració residual” podreu recuperar-lo. Si no, suposo que amb rellençar l’script de la Linkat ja n’hi hauria d’haver prou.

Fins després.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Danys… disculpeu, beneficis colaterals de trastejar.

Bon dia.

Una de les tasques més exigents i problemàtiques a nivell tècnic que hem de gestionar és l’activació i posada en servei dels servidors LTSP. Davant el paper la solució és fantàstica i senzilla. Preparem una única màquina potent i anem penjant d’ella terminals on els usuaris poden treballar…

Sí, efectivament: No és tan fàcil. Per resumir el tema -ja dedicaré un post sencer a la creació d’aquesta maquina- hem de fer una màquina autònoma. Després fer-la client del servidor central i després activar els serveis DHCP i TFTPboot. L’objectiu és que els terminals, totalmente depenents del servidor d’aula tinguin també accès a Internet i als usuaris particulars.

Tanmateix, de vegades ens és útil tenir una sèrie d’usuaris locals predefinits en aquesta estranya màquina híbrida client-servidor per a alumnes que no tenen encara el seu usuari, per a gent que hi treballi en jornades especials,…

Això ens dóna un greu problema perque la conversió de màquina autònoma a client fa que els usuaris locals s’hagin de crear a la carpeta /home-local i no pas al /home, carpeta reservada per als usuaris LDAP.

Però la Linkat 12.04 (Ubuntu 12.04) presenta una particularitat en la gestió dels usuaris. Moltes de les funcions a les quals estem acostumats amb altres gestors no es veuen enlloc. Fins i tot la instal·lació del gnome-system-tools, que recomano, no resol el problema perque el sistema intenta crear els usuaris nous a la carpeta /home i és bloquejat en el procès permanentment.

Solució? Diverses:

1.- Fem tots els usuaris abans de llençar la configuració de client… poc viable perquè si ens trobem amb el cas a posteriori ens implicaria refer totalment la màquina.

2.- Fem els usuaris nous des de consola -Uuuuuuuhhhhh!! Zuto!- amb el comandament adduser –home. Per exemple crearíem l’Usuari 15 amb el comandament:

adduser –home /home-local usuari15

3.- La millor, en la meva opinió.

a) Abans de crear els usuaris editem, com  a root, el fitxer /etc/adduser.conf.

b) Cerquem una clau anomenada DHOME, la qual contindrà el valor /home. El substituïm per /home-local. A partir d’aquest moment tots els usuaris nous que generem en aquesta màquina es crearan al lloc que els correspon sense interferir al /home.

Línea original: DHOME=/home

Línea modificada: DHOME=/home-local

4.- I ara… no guardeu encara el fitxer perque guarda sorpresses. continuem baixant i ens trobarem amb això:

# Set this if you want the –add_extra_groups option to adduser to add# new users to other groups.

# This is the list of groups that new non-system users will be added to# Default:

#EXTRA_GROUPS=”dialout cdrom floppy audio video plugdev users”

# If ADD_EXTRA_GROUPS is set to something non-zero, the EXTRA_GROUPS# option above will be default behavior for adding new, non-system users

#ADD_EXTRA_GROUPS=1

Sorpresa, sorpresa… tota una sèrie de grups que no són activats i que tenen molt a veure amb el problema de l’Ubuntu 12.04 de bloquejar la gestió del so al usuaris no administradors -o al root, ja posats. Sí, al root.-

A veure què passa si descomentem les següents dues línees:

Original: #EXTRA_GROUPS=”dialout cdrom floppy audio video plugdev users”

Modificació: EXTRA_GROUPS=”dialout cdrom floppy audio video plugdev users”

I la següent:

Original: #ADD_EXTRA_GROUPS=1

Modificació: ADD_EXTRA_GROUPS=1

Et voilà!. Ja podem guardar les modificacions i els nous usuaris es poden crear sense problema des de la gestió gràfica i, a més, tenen control sobre el volum de la màquina.

Aquesta segona opció no la tenim amb la configuració del comandament useradd (/etc/default/useradd), on només podríem configurar el directori. També és útil, però no tant.

Fins després.

Publicat dins de Linkat 12.04, So., usuaris locals, usuaris nous | Etiquetat com a , , , , , | 2 comentaris

I més coses per tractar amb màquines limitades. Ara Metacity.

N’estic ben segur que no es nota que una part important de la nostra feina com a Coordinadors Informàtics -encara que oficialment no sigui així- és fer que màquines limitades -o extremadament limitades- tinguin un rendiment raonable a peull… mans les quals obeeixen caps on és marcada amb foc la idea “A casa meva el meu windows funciona molt bé. Aquí no puc treballar com a casa meva. La culpa és del Coordinador i el seu Linux”. Això quan les idees són raonables i l’ambient no està reescalfat.

Tanmateix, no es pot negar que els escriptoris cada vegada devoren més i més recursos. Amb una mica d’idea esquivem el problema amb un XFCE, un LXDE. Senzill i ràpid.

Però aquesta mesura no és aplicable amb un grup de feina el qual funciona amb el principi: “Si abans per entrar al meu usuari escrivia al centre, ¿per què després de l’estiu haig d’anar a l’esquerra i amb un altre requadre? ¿El meu escriptori continua en taronja? ¿On es Internet en aquesta cosa rara que has montat?”. Tothom sap que desplegar un menú amb l’epígraf Aplicacions va contra els principis d’eficiencia al treball. En resum, amb prou feines se sap més enllà de fer funcionar un escriptori i el menor canvi genera caos i inseguretats.

A la recerca de simplificacions i trastejant per la xarxa vaig trobar això. amb aquesta petita modificació a Gnome les finestres arrossgades per la pantalla es mostren com un matriu de 3×3 i no es refrescan fins que parem en un punt. La targeta gràfica pateix menys i el sistema va més lleuger, encara no serà tot tan maco.

Si sabeu tirar de consola, només heu de fer, en el vostre usuari, això:

gconftool-2 --type bool --set /apps/metacity/general/reduced_resources true

Si preferiu una edició gràfica, llenceu el gconf-editor i seguiu la ruta /apps/metacity. A la finestra de la dreta activeu l’opció reduced_resources la qual és desactivada per defecte. Llest.

Fins després.

Publicat dins de Metacity | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Refinaments per al Mozilla Firefox amb màquines petites.

Bon dia. Gràcies al senyor Joan de Gràcia, us puc passar avuí una sèrie de característiques que fan que la pressió del nostre navegador sobre el sistema sigui molt més lleugera. Una opció interessant per a màquines amb poc espai. Cal tenir en compte que s’ha de fer usuari per usuari i no queda com a genèric del sistema… algun dia haig de ficar-me amb el /etc/skel.

  1. Obrim el navegador Mozilla Firefox.
  2. A la barra de navegació escrivim about:config.
  3. Ens avisarà que podem afectar al navegador; si no fem res més que allò que dic, no passa res. Prenem el botó de continuar perque anirem amb compte.
  4. Ens apareix una immensa llista de paràmetres on podem modificar qualsevol cosa i una barra de recerca a sobre. A la barra, escrivim safebrowsing i, entre els paràmetres seleccionats veurem el paràmetre browser.safebrowsing.enabled. Amb dos cops del ratolí a sobre ens passarà de true a false.
  5. Seleccionem el paràmetre browser.safebrowsing.malware.enabled i fem el mateix que al punt 4.
  6. De la mateixa manera, cerquem browser.cache.disk.enable i el desactivem igual que als altres dos punts.
  7. Tanquem el navegador.
  8. Entrem a la nostra carpeta d’usuari i fem CTRL+H (per veure les carpetes de configuració)
  9. Accedim a la carpeta .Mozilla
  10. Trobarem a l’interior una carpeta anomenada firefox. Hi entrem.
  11. Trobarem una carpeta amb una sèrie de caracteres aparentment sense sentit. Hi entrem.
  12. Hi haurà el fitxer urlclassifier3.sqlite. L’esborrem.

I ja està. Hem reduït tant els accessos als disc dur com l’exigència de memòria del navegador i ens hauria de millorar el rendiment.

Fins una altra.

Publicat dins de Firefox., Metacity, Refinaments per a memòria petita | Etiquetat com a | 1 comentari

Repositoris Getdeb.

Ja sé que, teòricament,  hem de mantenir les distribucions dels centres estables i amb els mínims experiments però moltes vegades és útil que l’actualització de les màquines inclogui una mica més que el software oficial, en funció de què volem fer a la classe.

A l’Ubuntu tenim els repositoris Getdeb i Playdeb, els quals ens proporcionen grans ampliacions de software més que raonablement comprovat, però… de vegades… massa sovint… aquests repositoris cauen o rebutgen la connexió. En desconec els motius però passa.

Tenim una solució senzilla, passa per no activar aquests repositoris sinò uns mirrors. M’explico:

  1. Accedim al Synaptics.
  2. Menú: Paràmetres.
  3. Opció: Dipòsits.
  4. Pestanya: Altre programari.
  5. Botó: Afegeix.
    1. Escrivim: deb http://mirrors.dotsrc.org/getdeb/ubuntu precise-getdeb apps i botó Afegeix la font.
    2. Fem el mateix amb:
      1.  

        deb-src http://mirrors.dotsrc.org/getdeb/ubuntu precise-getdeb apps

      2. deb http://mirrors.dotsrc.org/getdeb/ubuntu precise-getdeb games
      3. deb-src http://mirrors.dotsrc.org/getdeb/ubuntu precise-getdeb games
  6. Botó: Tanca
  7. Des d’aquí, refrescar.
  8. A consola:
    1.  gpg –keyserver hkp://subkeys.pgp.net –recv-keys A8A515F046D7E7CF
    2. gpg –armor –export A8A515F046D7E7CF | sudo apt-key add –
  9. Refrescar.

Ja podeu actualitzar el sistema. I ara em preguntareu: Per què els jocs? Doncs perquè potser una eina més per a una classe, si se saben fer servir i la classe respon adequadament.

Fins després.

Publicat dins de getdeb, Linkat 12.04, PPA's | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Scanner Epson Perfection 3490 Photo a la Linkat 12.04. It works!

Així com el 2490 donava més problemes, aquest és força senzill:

  1. Instal·lem p7zip-full, xsane, simple-scan, gnome-system-tools i libsane-extras (segur que algun d’ells ja està, no passa res).
  2. Accedim com a root (consola, terminal, …)
  3. Descarreguem el controlador original –esfw52.bin. És imprescindible- des d’aquí o des d’aquí. No tenim alternativa lliure-.
  4. Guardem aquest controlador a /lib/firmware/ per mantenir una mica la coherència del sistema (si no som root, no ens deixarà)
  5. Com a root hem de modificar es permisos d’execució amb: chmod 644 /lib/firmware/Esfw52.bin
  6. Editem com a root el fitxer /etc/sane.d/snapscan.conf
  7. Modifiquem la primera línea perque reconegui el controlador de la següent manera:
    1. Original: firmware /usr/share/sane/snapscan/your-firmwarefile.bin
    2. Modificació: firmware /lib/firmware/Esfw52.bin
  8. Guardem… et voilà. Ni permissos, ni reinicis,… Ja està.

Espero que us hagi estat útil i, per a qualsevol reclamació, ja sabeu on soc. Fins després.

Publicat dins de Clients linkat, Hardware, Linkat 12.04, Maquinari., Migracions., Nivell fàcil., Scanners Epson | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari